Trastorn Bipolar

Trastorn bipolar I

El trastorn bipolar de tipus I requereix la presència d'un episodi de mania. Prèviament o posteriorment poden haver concorregut episodis de depressió major o episodis d'hipomania.

Un episodi de mania es caracteritza segons el DSM 5 (APA, 2014) per un estat d'ànim anormalment elevat, irritable o expansiu i per un increment persistent de l'activitat o l'energia durant la major part del dia. Es requereix una duració mínima de l'episodi d'una setmana.

En el transcurs de l'episodi cal que es presentin tres (o més) dels següents símptomes (quatre si l'estat d'ànim és irritable), que han de suposar un canvi important en el comportament habitual de la persona afectada:

  • Increment de l'autoestima o sentiments de grandesa.
  • Reducció manifesta de la necessitat de dormir (p. ex., sentir-se descansat dormint únicament dues o tres hores).
  • Tendència a parlar més del compte o pressió per mantenir les converses.
  • Sensació que el pensament va molt de pressa o presentar idees fugisseres.
  • Tendència a distreure's fàcilment (l'atenció se centra en objectes o estímuls externs irrellevants).
  • Increment de l'activitat destinada a un determinat objectiu (a la feina, a l'escola, a la feina o al sexe) o agitació psicomotora (consistent en una activitat que no està destinada a cap objectiu en concret).
  • Involucrar-se en activitats que poden tenir repercussions negatives (p. ex., realitzar compres de forma desenfrenada, expressar indiscrecions sexuals o efectuar inversions econòmiques poc prudents).

L'alteració de l'estat de l'ànim és susceptible d'afectar el normal funcionament en els àmbits social, laboral, acadèmic, familiar. També pot requerir l'hospitalització per evitar un mal a si mateix o a terceres persones, o la persona pot presentar característiques psicòtiques. L'episodi no es produeix pels efectes d'una droga, un fàrmac o una afecció mèdica.

Trastorn bipolar II

El trastorn bipolar de tipus II requereix la manifestació d'un episodi hipomaníac actual o sofert en el passat. També es requereix la presència d'un episodi de depressió major present o que s'hagi produït en el passat.

L'episodi hipomaníac segons el DSM 5 (APA, 2014) es diferencia bàsicament de l'episodi maníac, en el fet que no és prou greu per produir una afectació important en els àmbits social, laboral o familiar així com tampoc es requereix l'hospitalització de la persona i no presenta característiques psicòtiques.

Per considerar un episodi de depressió major, el DSM-5 (APA, 2014) requereix un estat d'ànim deprimit o una falta d'interès per activitats que prèviament resultaven satisfactòries. L'estat d'ànim deprimit consisteix en un sentiment de tristor, falta d'esperança o buidor, que en menors també es pot manifestar en forma d'irritabilitat. S'han d'observar canvis respecte al funcionament habitual de la persona, durant un període mínim de dues setmanes.

Si reconeix la simptomatologia exposada, contacti amb el Centre Squema de Psicologia, el podem ajudar.

La millor assistència psicològica a Girona al seu abast

Consulti sense compromís