Dol i Pèrdues

Dol no Complicat

El dol és una resposta normal que es produeix enfront de la mort d'una persona estimada i també en resposta a altres pèrdues vitals determinades per una vinculació afectiva. En afrontar aquestes experiències un gran nombre de persones poden presentar símptomes assimilables als de la depressió major, que poden incloure sentiments de tristesa, insomni, pèrdua de gana i del pes (APA, 2014). Aquestes manifestacions constitueixen reaccions naturals i no patològiques, que estan condicionades en funció de la magnitud de la pèrdua.

A Squema considerem el dol com un procés natural en què la persona afectada adopta un paper actiu enfront de la seva resolució. Existeixen quatre tasques a realitzar enfront del dol: acceptar la realitat, elaborar les emocions i el dolor, reorganitzar i adaptar el medi en absència de la persona estimada i finalment realitzar un reajust emocional per continuar amb pròpia la vida.

La persona en dol pot buscar assistència professional per alleujar els símptomes i rebre ajut en l'elaboració de la pèrdua. Cal considerar que la durada i l'expressió d'un dol "normal" no és única, ja que pot presentar variacions considerant les diferències individuals i en funció del grup social i cultural en què la persona estigui integrada.

Dol Complicat

Existeixen alguns casos en què el dol no es realitza seguint el curs normal i es poden produir certes complicacions en la seva elaboració, en aquests casos ens referim a un dol complicat o patològic. El dol complicat comporta la manifestació d'alguns dels signes i símptomes següents:

  • Culpabilització inapropiada o ressentiment per la pèrdua.
  • Pensaments de mort (desitjar haver mort amb la persona estimada).
  • Preocupacions i sentiments d'inutilitat (pensar que ja no podrà fer per res sense la persona estimada).
  • Deteriorament clínicament significatiu en diferents àrees de funcionament (dificultat en realitzar les activitats normals en els àmbits personal, social, familiar, de parella, laboral o acadèmic).
  • Alentiment psicomotor.
  • Experiències al·lucinatòries (no consistents en sentir la veu o la imatge de la persona estimada).
  • Aïllament social o desconfiança respecte als amics o familiars.

En cas que reconegui algun d'aquests símptomes li recomanem que es posi en contacte amb nosaltres per realitzar una avaluació del seu cas.

American Psychiatric Association. (2014). DSM-5: Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. Madrid: Editorial Mèdica Panamericana.

Gil-Julià. B., Bellver, A., y Ballester, A. R. (2008). Duelo: evaluación, diagnóstico y tratamiento. Castellón: Universitdad Jaume I

La millor assistència psicològica a Girona al seu abast

Consulti sense compromís