Ansietat

L'ansietat és una funció universal, que es presenta de forma automàtica en la presència de certs estímuls interns (com són alguns pensaments o imatges) o estímuls externs (com trobar-nos en determinades circumstàncies, amb certes persones, animals, objectes, etc.), que poden representar un perill per a nosaltres. L'ansietat constitueix una alarma, que ens permet activar-nos i mobilitzar-nos de forma més eficient davant d'aquestes situacions. Per aquest motiu considerem que és una funció adaptativa. L'ansietat és funcional, ja que ens prepara activant el nostre organisme per respondre fugint o afrontant els riscos de forma més eficaç. Alguns dels símptomes de l'ansietat són un augment de la tensió muscular i de la vigilància. I també són característics alguns símptomes autonòmics com l'increment de la sudoració, l'augment de la freqüència cardíaca, sensació d'ofec, palpitacions, opressió toràcica o molèsties abdominals.

L'ansietat com a resposta adaptativa es pot exemplificar quan una persona, en travessar una carretera, observa com un cotxe s'aproxima amb excés de velocitat. En aquesta situació, l'ansietat es manifestaria incrementant la freqüència cardíaca i respiratòria, per augmentar la irrigació sanguínia i l'oxigenació dels músculs. Aquests canvis millorarien l'eficàcia de la resposta de l'organisme per evitar l'atropellament.

Malgrat que l'ansietat és positiva, si la resposta d'ansietat es produeix de forma excessiva, amb massa freqüència, s'activa en resposta a estímuls que no constitueixen un perill objectiu, interfereix en les activitats de la persona o li produeix malestar, ens referim a ansietat patològica, que pot constituir un trastorn d'ansietat. Entre els trastorns d'ansietat més comuns cal mencionar l'agorafòbia, l'ansietat generalitzada, el trastorn de pànic, les fòbies específiques o l'ansietat per separació, entre altres.