Estrès

L'estrès és una resposta física que l'organisme produeix automàticament en situacions que són considerades perilloses o especialment exigents (demandes laborals, situacions familiars, acadèmiques, personals). En aquestes circumstàncies l'organisme allibera entre altres una hormona denominada cortisol, que ens ajuda a afrontar les demandes del medi. Però quan l'activació és excessivament freqüent o es produeix de forma crònica, es produeix una sobreexposició a aquestes hormones i es pot produir un trastorn per estrès.

L'estrès repercuteix directament en el sistema nerviós, endocrí, immunològic i pot afectar negativament la salut. Entre els efectes negatius destaquen alteracions digestives, osteoporosi, pèrdua de massa muscular, acumulació de greix i increment de pes, alteracions de la concentració, de la memòria i cefalees. L'estrès també s'ha relacionat amb alteracions emocionals com la depressió o l'ansietat i pot influir indirectament en la realització de certes conductes de risc que poden incrementar la probabilitat de desenvolupar altres patologies.

En la modulació de l'estrès intervenen característiques personals, com l'estil d'afrontament de les dificultats i factors psicològics, com la valoració de les conseqüències de la situació, la interpretació de l'amenaça o la importància que la persona atribueix a aquestes situacions. Aquests factors determinen el grau en què es manifesta l'estrès. La percepció que un mateix és capaç d'afrontar les situacions de risc pot modular a la baixa la resposta d'estrès i per tant disminuir les seves conseqüències. Contràriament, persones amb una autoeficàcia percebuda més limitada, que consideren que no podran fer front a la situació, estan subjectes a un major estrès.