Trastorns de la Conducta Alimentària

Anorèxia nerviosa

L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per la realització de dejunis, una restricció alimentària excessiva o conductes purgatives, com pot ser la inducció del vòmit, la utilització inadequada de diürètics, laxants o la pràctica excessiva d'exercici físic. Les persones afectades presenten un pes molt inferior a l'esperat en funció de la seva edat, sexe o altura. L'anorèxia és més freqüent en dones (fins al 90%) que en homes (fins al 10%) i es presenta generalment en l'etapa de l'adolescència entre els 14 i els 19 anys, tot i que amb menor freqüència també es pot presentar en persones adultes.

Segons el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals DSM-5 (APA, 2014), el diagnòstic d'anorèxia nerviosa requereix la manifestació dels següents símptomes:

• Una disminució de l'aport calòric a l'organisme, que produeix una disminució del pes important en relació amb l'edat, el sexe i l'etapa del desenvolupament en què es troba la persona.
• Un temor important a augmentar de pes o conductes perseverants que interfereixen en l'increment de pes, fins i tot quan la persona ha assolit un pes significativament baix.
• Alteració en la percepció del propi pes o constitució, que està determinada impròpiament pel pes o pel propi cos, o falta de reconeixement de la gravetat que presenta el baix pes.

L'anorèxia nerviosa pot ser de tipus restrictiu o purgatiu:

De tipologia restrictiva: quan en els últims tres mesos la persona no ha realitzat conductes purgatives (com vòmit provocat o utilització de laxants i diürètics) i tampoc afartaments. La pèrdua de pes es deu principalment a la dieta, el dejuni i/o a la realització d'exercici físic excessiu.

Amb afartaments o purgues: quan en els darrers tres mesos, la persona ha patit episodis repetits d'afartaments o purgues (com el vòmit provocat o la utilització de laxants, ènemes o diürètics).

La gravetat es determina a partir de l'índex de massa corporal (IMC):

• Lleu: IMC major de 17 kg/m².
• Moderat: IMC entre 16 kg i 16,99 kg/m².
• Greu: IMC entre 15 kg i 15,99 kg/m².
• Extrem: IMC menor de 15 kg/m².

Bulímia nerviosa

Les persones afectades de bulímia nerviosa realitzen afartaments de forma recurrent, que es determinen per:

• La ingestió en un període determinat (p. ex. de dues hores), d'un nombre d'aliments superior al que la majoria de les persones consumirien en el mateix període i circumstàncies.
• La sensació de falta de control sobre la ingestió durant l'episodi (p. ex. sensació de no poder deixar de menjar o de no controlar la ingesta o la quantitat consumida).

La realització de comportaments de compensació inadequats i recurrents per evitar l'increment de pes poden ser: el vòmit autoprovocat, l'ús no adequat de laxants o diürètics i el dejuni o exercici físic excessiu. Les conductes de compensació o els afartaments es realitzen com a mínim una vegada a la setmana, durant un període de tres mesos. L'autoavaluació personal està indegudament influïda per el propi cos i el pes corporal.

La gravetat de la bulímia nerviosa es basa en la freqüència dels comportaments compensatoris i es pot incrementar en manifestar-se altra simptomatologia o també en funció del grau de discapacitat funcional que manifesti la persona afectada.

• Afectació lleu: es produeixen una mitjana d'un a tres episodis de conductes compensatòries inadequades realitzades durant la setmana.
• Afectació moderada: es produeixen una mitjana de quatre a set episodis de conductes compensatòries inadequades realitzades durant la setmana
• Afectació greu: es produeixen una mitjana de vuit a tretze episodis de conductes compensatòries inadequades realitzades durant la setmana
• Afectació extrema: una mitjana igual o superior a catorze episodis de conductes compensatòries inadequades realitzades durant la setmana.

Raich, E. R. (2017). Anorexia, bulimia y otros trastornos alimentarios. Madrid: Ediciones pirámide.