Què és l'estrès en realitat?

L'estrès és una resposta produïda pel nostre cos davant determinades situacions que es perceben com a amenaçadores i que comporten una sobrecàrrega o una demanda elevada, ja sigui en el treball, a casa, a l'escola o en altres situacions en les quals estem sotmesos a exigències importants durant un període de temps sostingut.
El nostre organisme en aquestes circumstàncies produeix hormones com el cortisol i l'adrenalina, que desencadenen una sèrie de respostes fisiològiques, com un augment de la freqüència cardíaca, sudoració i tensió muscular. Aquestes respostes són necessàries per a preparar al cos per a fer front a la situació estressant.
No obstant això, si l'estrès es prolonga en el temps, pot tenir efectes negatius en la salut física i mental. L'estrès crònic pot augmentar el risc de problemes de salut com a malalties cardíaques, hipertensió, diabetis i trastorns autoimmunes. També pot augmentar el risc de problemes mentals com a ansietat i depressió, i fins i tot empitjorar malalties preexistents.
L'estrès relatiu és aquell que és sostingut en el temps i de menor intensitat, característic de les exigències que ens imposa la societat actual. Contràriament, l'estrès absolut, seria aquell que s'activa davant un risc imminent i de major intensitat, però que està limitat a un període més curt de temps, com pot ser escapar d'un perill en una situació determinada.
L'estrès relatiu, en ser crònic i mantingut en el temps, pot repercutir negativament en el sistema nerviós, immunològic i endocrí, provocant problemes de salut com l'osteoporosi, problemes digestius, musculars o cefalees, així com problemes de concentració o de memòria. L'estrès també s'ha relacionat amb alteracions emocionals com la depressió o l'ansietat i és susceptible d'incrementar unes certes conductes de risc com el consum d'alcohol.
En l'estrès no intervenen exclusivament aspectes fisiològics. Determinades característiques psicològiques constitueixen moduladors que regulen el nivell en què es manifesta. Entre aquests factors es troben la valoració de les conseqüències negatives que pot comportar una situació, la consideració subjectiva del risc, la importància de la situació i l'estil d'afrontament que adopti la persona. Així, per exemple, una persona que consideri que és capaç de resoldre una situació especialment complicada o que no percebi la situació com especialment difícil, pot sofrir una menor resposta d'estrès en la mateixa situació, que una persona que no se senti capaç i que consideri que suposa un risc elevat. Per aquest motiu, considerem que la percepció d'autoeficàcia, constitueix un modulador de l'estrès que comporta una disminució de les conseqüències negatives.
És important aprendre a gestionar l'estrès de manera efectiva i adoptar hàbits saludables per a reduir el seu impacte en la salut. Això pot incloure pràctiques com realitzar activitat física regular, una alimentació saludable, aprendre a establir límits i demanar ajuda quan sigui necessari.