
L'ansietat és una resposta natural i universal, comuna a la majoria de persones, que s'activa de forma automàtica davant d'estímuls interns (pensaments, imatges i respostes fisiològiques) o quan percebem estímuls externs (en determinades situacions, objectes, persones, animals...), que poden suposar un perill. L'ansietat és adaptativa, perquè actua com un sistema que ens ajuda a activar-nos per respondre de forma més eficaç a situacions perilloses. L'ansietat també és funcional, ja que mitjançant l'activació de l'organisme ens prepara per a una resposta defensiva de fugida o d'atac. Alguns dels símptomes de l'ansietat són un increment de la vigilància, un augment de la tensió muscular i la manifestació de símptomes autonòmics com sudoració, increment de la freqüència cardíaca, molèsties digestives, boca seca, sensació de falta d'aire o d'ofec i pressió al pit.
Un exemple de la funció adaptativa de l'ansietat pot ser quan una persona en creuar un pas de vianants s'adona que un conductor distret s'aproxima ràpidament. En aquesta situació l'ansietat actuaria activant la respiració, incrementant la freqüència cardíaca per millorar l'afluència de sang i l'oxigenació dels músculs, per donar una resposta més ràpida d'escapada. Aquests canvis farien possible que la persona respongués més eficaçment i evités l'atropellament.
L'ansietat, tot i ser una funció que ens protegeix i assegura l'adaptació al medi, si és massa freqüent, si es produeix davant d'estímuls que objectivament no constitueixen un perill real, si genera un malestar important o interfereix en les activitats de la vida diària, ens referim a ansietat patològica que pot constituir un trastorn d'ansietat. Els trastorns d'ansietat més habituals són el trastorn de pànic, l'ansietat generalitzada, les fòbies específiques, la fòbia social, l'agorafòbia i l'ansietat per separació entre els més petits, entre altres.