Què és l'ansietat?

L'ansietat és una resposta natural comuna a la majoria de les persones, que s'activa automàticament en determinats estímuls interns (com poden ser pensaments, imatges, idees) que ens preocupen, o quan percebem estímuls externs (com determinades situacions, objectes, persones, animals, etc.), que anticipem que poden suposar un perill. L'ansietat constitueix una funció adaptativa beneficiosa, ja que ens pot ajudar a estar alerta i que ens activa per afrontar desafiaments o situacions amenaçadores. L'ansietat és funcional perquè mitjançant l'activació de l'organisme ens prepara per a una resposta més eficaç. Entre els símptomes de l'ansietat més comuns, cal destacar un increment de la vigilància, de la tensió muscular i símptomes autonòmics com són sudoració, palpitacions, molèsties digestives, sensació de manca d'aire o de pressió al pit.
Un exemple d'ansietat adaptativa pot ser el d'una persona creuant un pas de vianants, que sobtadament observa com un conductor distret s'hi aproxima. En aquesta situació, l'ansietat actuaria activant la respiració, incrementant la freqüència cardíaca per millorar l'afluència de sang als músculs i incrementaria la tensió muscular per millorar la resposta davant del perill. Aquests canvis farien possible que la persona respongués més ràpidament i evités l'atropellament.
Tal com hem vist, l'ansietat és una experiència funcional. Tanmateix, quan és excessiva, persistent i desproporcionada en relació amb la situació, es pot convertir en un trastorn d'ansietat. Alguns dels trastorns d'ansietat més habituals són el trastorn de pànic, l'agorafòbia, l'ansietat generalitzada, la fòbia social, les fòbies específiques o l'ansietat per separació, entre d'altres.
La teràpia cognitivoconductual (TCC) és un dels enfocaments terapèutics més efectius per tractar l'ansietat. Mitjançant la teràpia cognitiva ajuda les persones a identificar i canviar patrons de pensament que contribueixen a mantenir l'ansietat. Els terapeutes de TCC treballen amb els pacients per desenvolupar habilitats d'afrontament i estratègies per enfrontar situacions ansioses. D'altra banda, conductualment, la teràpia d'exposició s'utilitza en un gran nombre de trastorns com ara el trastorn d'ansietat social, les fòbies específiques, el trastorn de pànic, l'agorafòbia i el trastorn d'estrès posttraumàtic, entre d'altres. Aquesta tècnica implica exposar gradualment la persona a les situacions que desencadenen l'ansietat, per fomentar l'habituació a l'estímul que produeix la resposta d'ansietat, per tal de descondicionar l'estímul que la causa i extingir la resposta d'ansietat.
La pràctica regular de tècniques de relaxació, com ara la respiració profunda, la relaxació muscular progressiva o la visualització, també pot ajudar a reduir l'ansietat.
En alguns casos, els metges poden receptar medicaments per tractar l'ansietat. El tractament farmacológic pot incloure antidepressius, benzodiazepines o altres psicofàrmacs específics per al tractament d'aquest tipus de trastorns.