La depressió; tipus, causes i tractament psicològic

La depressió major és un trastorn freqüent que es caracteritza per un estat d'ànim deprimit, tristesa i sentiments de desesperança o buit. La persona afectada sovint manifesta apatia i una falta d'interès per activitats que anteriorment li resultaven gratificants. La depressió és un trastorn que no és exclusiu dels adults, ja que també es pot produir en els més petits, els quals ocasionalment també l'expressen mitjançant irritabilitat.
Altres símptomes de la depressió poden ser la pèrdua o l'increment del pes o de la gana. La persona afectada pot presentar insomni o la necessitat de dormir més de què solia fer-ho i costar-li llevar-se al matí. Ocasionalment també es pot sentir agitada, cansada o amb falta d'energia. Els sentiments de culpa inapropiada o d'inutilitat també són característics de la depressió. Així com la dificultat per prendre decisions o per concentrar-se en diferents activitats com llegir o seguir una conversa o l'argument d'una pel·lícula. També poden presentar-se pensaments relacionats amb la mort o ideació amb relació al suïcidi.
Per diagnosticar el trastorn, els símptomes han de suposar un canvi respecte a la forma prèvia de funcionar de la persona i presentar-se durant un període mínim de dues setmanes. El trastorn generalment produeix un malestar important o interfereix en diferents àmbits fonamentals per la persona, en afectar el rendiment a la feina o a l'escola, les relacions socials, familiars o la cura personal.
La depressió exògena o també denominada reactiva, és causada per esdeveniments estressants o per vivències negatives que són significatives per la persona, com pot ser l’adveniment d’una malaltia, perdre una feina o el dol per la pèrdua d’una persona estimada. També pot ser endògena, quan els símptomes estan desencadenats per causes orgàniques com pot ser anèmia, hipertiroïdisme o alteracions hormonals entre altres. Per aquest motiu és fonamental realitzar un diagnòstic diferencial que contribueixi a clarificar la seva naturalesa, amb l’objectiu de determinar el tractament més indicat. En diferents estudis s'ha demostrat la disminució en els espais interneuronals d'un neurotransmissor implicat en l'estat d'ànim de les persones afectades: la serotonina. També s’ha demostrat la regulació a la baixa dels receptors serotoninèrgics associats a aquesta.
Un cop descartades les causes orgàniques, de la psicologia considerem la hipòtesi conductual de la depressió, que postula que la disminució de les activitats produiria una reducció dels reforçants. Des de l’enfocament cognitiu conductual disposem de tècniques amb evidència científica que han demostrat la seva eficàcia. Entre elles es troba la reactivació conductual, que està dirigida restaurar l’activitat prèvia de la persona de forma progressiva per recuperar els reforçants naturals i millorar l’estat d’ànim. En segon lloc, la hipòtesi cognitiva considera els pensaments com a determinants de les emocions i de la conducta. El tractament psicològic es fonamenta en tècniques com l'activació conductual, activitats agradables o reestructuració cognitiva per ensenyar a la persona patrons de pensament més adaptatius. Per abordar posteriorment els esquemes nuclears per procurar canvis duradors.